Mañana martes, 4 de mayo de 2010, entra en vigor la Ley 13/2009 que modifica diversas leyes procesales.
Centrándonos en la LEC, se introducen 380 modificaciones. ¡Más de un tercio de los preceptos de la LEC 1/2000!
A petición de muchos compañeros, publico una breve guía de urgencia. Como veréis, pese al gran número de preceptos modificados, fuera de la nueva distribución de competencias entre jueces y secretarios, pocas son las reformas procesales de calado, aunque alguna de importancia.
Estos apuntes de urgencia no son sino, "pasadas a limpio", las notas que utilicé para la charla del Hotel Alexandra del pasado 15 de abril. A los que me habéis animado a hacerlo, gracias por vuestro ánimo.
Espero que pueda seros de alguna utilidad.
Como siempre, me gustará concoer vuestros comentarios y observaciones que os ruego publicar en el propio blog.
"De alguna utilidad", dius? És un resum genial que, deixant de banda qüestions competencials, de limitat interès per nosaltres, centra els temes realment transcendents de la llei.
ResponEliminaRes a objectar a l'ampliació de la quantia del judici verbal, però si a que no s'hagi decidit reformar el tràmit del mateix.
El manteniment de la contestació i aportació de documents per part del demandat a l'acte de la vista sumeix en indefensió a l'actor que ha d'anar a la mateixa "con todos los medios de prueba de que pretenda valerse", sense saber quins seran els motius d'oposició, ni tan sols si n'hi hauran.
Seguirem doncs obligats a anar a les vistes amb un autocar ple de testimonis, périts, documents, etc. per trobar-nos en moltes ocasions amb que el demandat ni tan sols compareix amb la qual cosa podem acomiadar a la major part dels nostres convidats, previ agrair-los "los servicios prestados" o, el que és pitjor, trobar-nos amb que el demandat esgrimeix la única excepció en que no havíem pensat i per la qual no anem preparats per defensar-nos.
No seria més lògic concedir amb la citació a judici un termini per contestar la demanda per escrit i aportar els documents, i dedicar la vista, a allò pel que hauria de servir, en comptes de per llegir una soporífera contestació de varies dotzenes de folis: proposar la prova pertinent a les al·legacions de les parts (les dues, prèviament conegudes per la contrària), procedir a la seva pràctica i concloure sobre el resultat de la mateixa?. Tots sortiríem guanyant: l'actor que coneixeria la tesi i els documents del demandat, com el demandat coneix els seus. El demandat que veuria com els seus arguments de la contestació queden units a les actuacions per escrit a l'igual que els de l'actor a la demanda. I els testimonis i périts que anirien al Jutjat amb la certesa de que la seva actuació seria necessària i útil.