El blog de Jaume Alonso-Cuevillas: 22/11/09 - 29/11/09

dijous, 26 de novembre de 2009

L'Editorial en suport de l'Estatut: algunes errades terminològiques jurídiques

És òbviament un fet remarcable que dotze diaris catalans hagin acordat fer un Editorial conjunt en defensa de l'Estatut i 'la dignitat de Catalunya' (títol de l'editorial).

Ara bé, penso que un fet tan rellevant i excepcional hauria merescut una mica més de cura en l'ús del llenguatge jurídic. Així, l'editorial (referint-se, és clar, al Tribunal Constitucional) diu "aquesta és la 'cort de cassació' que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya". L'error es reprodueix tant en la versió catalana com en la castellana. És tantevident que el Tribunal Constitucional no és una cort de cassació que sorpren que l'errada hagi passat inadvertida no a un diari, sinó a una dotzena!

D'altra banda, l'expressió 'pacta sunt servanda' hauria d'haver estat traduïda per 'els pactes han de ser respectats' (en veu o construcció pasiva) i no en 'el pactes obliguen', forma activa emprada.

Aquestes petites incorreccions resulten anecdòtiqeus davant la trascendència del fet de l'editorial conjunt. Però no deixa de ser preocupant constatar amb quina freqüència els mitjans de comunicació cometen errades terminològiques, de vegades greus, al referir-se a qüestions jurídiques. Un exercici que sovint poso als meus alumnes de quart i cinquè de Dret consisteix precisament en detectar aquestes errades comeses a les notícies sobre assumptes judicials.

Tant difícil seria tenir certa cura de la correcció terminològica en matèria jurídica. Si no tenen especialistes (¡?), m'ofereixo voluntari!

diumenge, 22 de novembre de 2009

Proceso penal y garantías del justiciable

Con frecuencia, especialmente cuando sucede algún hecho violento, se produce la llamada 'alarma social' y surgen numerosas voces que piden más dureza y 'castigo inmediato' contra los delincuentes.

La paz social se fundamenta en el respeto a los demás. El ordenamiento tiene que reaccionar, con contundencia si es necesario, para proteger los bienes jurídicos individuales y sociales.

Pero ello debe ser compatible con el máximo respeto a la presunción de inocencia y el escrupuloso respeto a los derechos del imputado.

Adjunto link a un artículo publicado en La Vanguardia del 19 de noviembre. Diversos ex agentes rusos han empezado una campaña a través de internet para denunciar que el sistema les obligaba a acusar a ciudadanaos que sabían que eran inocentes:


Sirenas en la web


Pregunta obligada: ¿Sería difícil que esto pasara hoy en España? Difícil sí, pero no imposible. Por intereses diversos, venganza o simple error humano, un inocente puede, también aquí, verse injustamente acusado de la comisión de un delito. Nuestro sistema procesal debe pues garantizar al máximo la presunción de inocnecia y el derecho de defensa. No son proclamas retóricas. Son la garantía de que ningún ciudadano sea condenado, ni siquiera acusado, por el simple hecho de que un fiscal o un policía (en definitiva, personas con sus filias y fobias y, en cualquier caso, ersonas falibles) ha obrado injustamente o, sencillamente, se ha equivocado.