És òbviament un fet remarcable que dotze diaris catalans hagin acordat fer un Editorial conjunt en defensa de l'Estatut i 'la dignitat de Catalunya' (títol de l'editorial).
Ara bé, penso que un fet tan rellevant i excepcional hauria merescut una mica més de cura en l'ús del llenguatge jurídic. Així, l'editorial (referint-se, és clar, al Tribunal Constitucional) diu "aquesta és la 'cort de cassació' que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya". L'error es reprodueix tant en la versió catalana com en la castellana. És tantevident que el Tribunal Constitucional no és una cort de cassació que sorpren que l'errada hagi passat inadvertida no a un diari, sinó a una dotzena!
D'altra banda, l'expressió 'pacta sunt servanda' hauria d'haver estat traduïda per 'els pactes han de ser respectats' (en veu o construcció pasiva) i no en 'el pactes obliguen', forma activa emprada.
Aquestes petites incorreccions resulten anecdòtiqeus davant la trascendència del fet de l'editorial conjunt. Però no deixa de ser preocupant constatar amb quina freqüència els mitjans de comunicació cometen errades terminològiques, de vegades greus, al referir-se a qüestions jurídiques. Un exercici que sovint poso als meus alumnes de quart i cinquè de Dret consisteix precisament en detectar aquestes errades comeses a les notícies sobre assumptes judicials.
Tant difícil seria tenir certa cura de la correcció terminològica en matèria jurídica. Si no tenen especialistes (¡?), m'ofereixo voluntari!
Tota la raó. Però en aquest cas és molt més important el fons que la forma. A part, ja esteu els juristes (i estarem els futurs juristes)per sol·lucionar temes com aquests i fer-los arribar a la societat.
ResponElimina